29 de setembre del 2014

No és plat de bon gust haver de recórrer a un contenciós

Ahir vam aprovar al Ple requerir a la Generalitat de Catalunya, un cop més, que faci el pagament del deute pendent amb aquest consistori referent a les escoles bressol corresponent al curs 2011-2012, i que suma, només per aquest concepte, més de 800.000 euros. Ja hem esgotat totes les vies de diàleg possible i no hem vist ni voluntat, ni interès per saldar el deute, amb una manca total de responsabilitat institucional i de respecte cap als nostres ciutadans.
Per això, i si un cop més els nostres requeriments es desestimen, anirem per la via legal i interposarem un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Perquè entenem que no és seriós ni honest comprometre’s i després no complir. Però aquest és l’escenari en què ens trobem dia rere dia amb la Generalitat de Catalunya. Malgrat això, nosaltres no podem deixar desemparats als nostres ciutadans i per això hem assumit aquesta despesa i altres en aquests darrers anys, perquè a més entenem que no poden ser les famílies les que pateixin una càrrega d’aquest tipus.
Nosaltres hem complert amb els nostres compromisos, les 8 escoles bressol que tenim en marxa continuen funcionant, el seu personal continua treballant, i des del curs escolar 2011-12, a més de no rebre el compromès, no hi ha hagut cap conveni per regular aquesta situació per als cursos següents. Estem en unes condicions límits i inaguantables, apujar les quotes a les famílies posaria en perill un dels objectius de les escoles bressol en un moment com l’actual.
No ens queixem per queixar-nos, la situació és molt greu, ja que a més del sosteniment de les escoles bressol, tenim pendent la transferència per part de la Generalitat d’altres partides que sumen en total més de 12 milions d’euros en concepte de compromisos signats. Nosaltres també estem patim la crisi, però som responsables amb els nostres ciutadans. Les prioritats s’han de marcar clarament, ja he dit moltes vegades que hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, perquè la fractura social pot tenir conseqüències molt greus.