El esfuerzo de volver a subir la persiana

Durante los meses del confinamiento y la progresiva desescalada, nuestra ciudad ha estado vacía prácticamente. Nosotros confinados y las tiendas cerradas, a excepción de las panaderías, las de alimentación o de primera necesidad como las farmacias, y los mercados. Son muchos los comercios que han sufrido el cierre y que han experimentado pérdidas, en muchos casos, irrecuperables. Son el comercio de proximidad, familias que conocemos, que cada día suben su persiana para ofrecernos sus productos y para poner a nuestro alcance, con mucho mimo y sacrificio, sus mejores propuestas. Para ellos, y con ellos, hemos trabajado y adoptado medidas para ofrecerles un punto de apoyo para poder sobrellevar esta situación tan dura y extraordinaria.
Como ya he explicado en anteriores posts, son medidas de carácter transversal, definidas en un Plan Municipal Extraordinario dotado con 2,7 millones de euros.
De esta partida, destinamos al comercio y a las empresas locales unos 630.000 euros, que incluyen, además de un servicio de asesoramiento en materia de ahorro energético o revisión de las medidas fiscales, propuestas para dinamizar el comercio local. Entre ellas, iniciativas como la comercialización de un ‘bonus compra a casa’, dotado con 300.000; un fondo de 240.000 euros para ayudar a complementar gastos extraordinarios realizados para afrontar los efectos de la pandemia, la creación de una plataforma ‘market-place’ o un servicio de logística para impulsar el comercio local y favorecer la venta online y a domicilio. Además de reforzar otros programas que ya tenemos en marcha, como la ‘Cuota 0’ cuando se va iniciar un proyecto, o el plan de ocupación 6+6, para promover el empleo.
Son herramientas para optimizar sus recursos y revitalizarlos. Pero todo ello no servirá de mucho si no nos concienciamos, si nosotros los consumidores no les damos nuestro apoyo. Comprando en los comercios de nuestro barrio nos beneficiamos de muchas cosas: del trato personalizado, de la calidad, del precio y, fundamentalmente, de la confianza. Son muchas las familias que dependen de ello, y en estos duros momentos es también una forma de sumar como comunidad para mantener un comercio con compromiso, que aporta y es parte activa de nuestro tejido urbano y social.
Nuestro agradecimiento a este esfuerzo se ve reflejado en este vídeo para dar visibilidad a todas esas personas que cada día levantan sus persianas para ofrecernos sus servicios. Comprem a Cornellà, Comprem a Casa!

Fiscalitat municipal: un esforç necessari

Les mesures extraordinàries que ha hagut de prendre l'Ajuntament des del primer moment de la crisi han tingut abast en pràcticament tots els seus òrgans d'actuació, i evidentment també en els instruments de finançament: que, val la pena recordar-ho, i donades les limitacions legals actuals, ens deixen poc marge de maniobra a l'hora d'assumir despeses extraordinàries.

Tot i això, com és lògic, atenent a la situació generada el mes de març per la Covid-19, vam actuar amb una primera mesura preventiva de suspensió sobre taxes, preus públics i tributs municipals.

D'acord amb la normalització de la situació, hem anat dibuixant les mesures socials excepcionals necessàries per poder actuar en aquells àmbits o sectors, o en aquelles famílies, que més dificultats tindran per poder tornar a una situació de normalitat; en el meu escrit de dilluns passat, en vaig fer un primer repàs.

Però hem de trobar un equilibri entre totes les facilitats i ajudes que podem donar amb la necessitat de garantir els ingressos tributaris, perquè és la via bàsica per finançar-los. Si no, l'Ajuntament tindria dificultats per assumir no només el pla d'ajudes o les mesures excepcionals que ja hem aprovat, sinó que també es veuria afectat el seu funcionament ordinari. Plantejar-ho d'una altra manera, seria fer demagògia. I compto amb la sensatesa dels grups polítics municipals que també han entès la situació, i es van sumar a l'acord base sobre el qual haurem de treballar.

En aquest pla de mesures complementàries sobre la fiscalitat municipal, es tracta ara de modificar el calendari fiscal d'aquest 2020 per prolongar o desplaçar els períodes de pagament, suspendre algunes ordenances en concret, i desplegar ajudes de subvenció, que s'hauran de fer efectives amb els acords dels òrgans pertinents.

Per exemple, amb el retorn, o l'abonament de la part proporcional no prestada d'alguns serveis educatius o esportius de l'Ajuntament, la suspensió de part de les taxes per ús de l'espai públic segons el temps que el sector de l'hostaleria ha estat aturat (i altres relacionades amb les activitats i els mercats), la suspensió de la taxa d'horts urbans aquest any, entre d'altres.

En conclusió, seguirem buscant la manera de adequar l'esforç d'uns i altres, amb la capacitat que ha de tenir l'Ajuntament per poder actuar contundentment, amb les eines que té, per fer front a la crisi. Un esforç que caldrà fer en comú, i des del consens.

Esport i solidaritat

El matí del mateix diumenge 5 de gener, la plaça de Catalunya s’omplirà en una nova cita de la Cursa Solidària de Reis, que organitza Corresolidaris. Arriba ja a la sisena edició, gràcies a la implicació i esforç d’aquesta entitat, compromesa amb les causes minoritàries. Com ells mateixos expliquen, volen divertir-se, córrer, riure i, sobretot, ajudar.

En aquesta ocasió, a més, Corresolidaris cedirà el benefici íntegre de les aportacions a l’AMPA de l’Escola Virolai. Així es desvetlla, una vegada més, la gran dimensió humana que té la nostra ciutat, la capacitat per teixir complicitats que integrin entitats, persones i institucions en objectius que ens han de permetre fer sentir orgullosos de ser de Cornellà.

Luchar contra la pobreza energética

Hace unas semanas firmamos un convenio con la Asociación Profesional de Empresarios de Electricidad, Fontanería, Gas, Climatización y afines del Baix Llobregat (Gibaix) para crear una red de instaladores solidaria con el objetivo de impulsar una serie de iniciativas para mejorar la situación de familias de la ciudad en situación de pobreza energética.

Dicho convenio establece un protocolo de actuación que incluye un precio solidario fijo de 50 euros (IVA incluido) para las revisiones y la emisión del Boletín de Reconocimiento de Instalaciones Eléctricas (BRIE), un documento obligatorio que las compañías piden antes de dar de alta los suministros de una vivienda, y que tiene un precio de mercado entre los 150 y los 250 euros. Además, el convenio incorpora un precio solidario en el caso de que se deban realizar reparaciones en la vivienda, y que supone una reducción entorno al 30% en la mano de obra.

La Oficina de Eficiencia Energética de Cornellà, junto con los Servicios Sociales, son los encargados de indicar los beneficiarios de este convenio y derivan a Gibaix los expedientes para realizar los procedimientos de reconocimiento y certificados que sean necesarios.

Se trata de un paso más para dar respuesta y atender a las familias de la ciudad en situación de extrema vulnerabilidad y que se suma a las Ayudas que gestionamos a estas personas a través de la Oficina, para el pago de los suministros básicos de luz, agua y gas. Desde que pusimos en marcha la oficina en 2016, en colaboración con el AMB, se han dado más de 4.300 ayudas de este tipo.
Se trata de sumar sinergias y trabajar de forma colaborativa y de manera transversal, para dar respuesta a una problemática que genera grandes titulares cuando llega la estación invernal, pero que necesita la implicación de los poderes públicos y de las empresas, con compromisos y medidas concretas, porque estamos hablando de servicios de primera necesidad.

Ante la violencia machista, tolerancia cero

Hoy tenemos que recordar que es 25 de noviembre, Día Internacional contra la Violencia Machista.

Una fecha señalada en el calendario, aunque los últimos días Cornellà ya ha participado en diversos actos conmemorativos. Pero hoy es un día más en el esfuerzo que debemos hacer todos porque ese compromiso no quede en palabras, no quede en conmemoraciones. Es un día más de lucha contra la violencia machista.

Es una violencia que se alimenta del silencio: del silencio de los agresores, del silencio de las víctimas, que en demasiadas ocasiones no consiguen pedir ayuda, pero sobre todo del silencio de los demás, de los que saben o intuyen y deciden mirar hacia otro lado.

No podemos volver la mirada, no debemos, las víctimas a veces no tienen fuerzas o la suficiente claridad para pedir ayuda.

Y, como hemos sufrido en Cornellà hace pocas semanas, no podemos admitir ni un resquicio a esa violencia, porque destroza vidas, familias y comunidades.

El viernes presentamos una nueva funcionalidad de la APP de Seguridad Ciudadana orientada específicamente a la violencia machista, una función de alerta inmediata. Aquellas mujeres registradas, que estén en situación de amenaza, pueden tener una función en su móvil para alertar al momento a los cuerpos de seguridad, que a partir de ese instante seguirán el protocolo establecido.

Es una herramienta muy importante, y que funciona, os lo puedo garantizar. Podemos sacar partido de los avances de las nuevas tecnologías para proteger mejor, para llegar más rápido, pero la lucha principal está en aprender, en educar, en entender lo profundo que debe ser ese cambio de actitud en nuestra sociedad para que realmente funcione. Construyamos, juntos, un modelo de ciudad libre de machismo.

Ayudas para que nadie se quede atrás

Esta última semana se han hecho públicas las ayudas que el Ayuntamiento de Cornellà ofrece para pagar ciertos impuestos municipales. Son ayudas económicas que marcan ciertos requisitos centrados en los ingresos familiares, para rebajar la cuota correspondiente al ejercicio 2019.

Como caso más extendido y sabido desde hace años, subvencionamos el importe del recibio del IBI hasta el 50%, para aquellas familias en situación de vulnerabilidad, según su nivel de renta, tengan más fácil hacer frente a este impuesto.

También hay ayudas similares a las familias de rentas bajas a las cuáles este año haya correspondido pagar el impuesto de incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana, la plusvalía, como todos la conocemos.

De hecho, estos dos son de los pocos impuestos sobre los cuáles los ayuntamientos pueden incidir directamente, al margen de las tasas y precios públicos. Es decir, el Estado nos deja muy pocas vías de ingreso por impuesto directo, y decidimos subvencionarlas a los contribuyentes de renta más baja, porque entendemos que, dentro de nuestra capacidad, son medidas de alcance social que si nuestra situación financiera lo permite, es importante mantener. Y que se suman a otras acciones, como la tarificación social de ciertos servicios, el alquiler social, ayudas a los emprendedores, etc. que van en la misma línea.

Hace unas semanas el pleno ya aprobó una primera propuesta de presupuestos municipales para 2019, ligada también a la renovación de las ordenanzas fiscales, ambos proyectos delimitan los gastos e ingresos previstos, grosso modo, que el ayuntamiento planifica para el año que viene. Esa propuesta será definitiva a final de año, y en ella seguiremos insistiendo en el equilibrio y en medidas como las que ya he citado, para así dar el máximo de herramientas y opciones para hacer frente a su situación a aquellas familias que más lo necesitan. Lo recalco, porque es importante entender que el ayuntamiento trabaja para ofrecer a todo el mundo el máximo de servicios de proximidad, de respuestas inmediatas y de mejoras del espacio público, con la mirada puesta en todas las familias que también necesitan apoyo en su día a día por las difíciles condiciones que les impone la situación económica y social. Seguimos trabajando para que nadie se quede atrás.

Conciencia contra el cáncer

Esta semana se inician diversas actividades con motivo del Día Mundial del Cáncer de Mama. Es una iniciativa en la que diversas entidades han decidido colaborar para despertar conciencias. Una, que es necesario investigar en este tipo de cáncer, el que más afecta a las mujeres: 4.500 casos nuevos cada año en Catalunya. Segundo, y muy importante, la prevención, el atajarlo a tiempo es clave. Y en tercer término, dar apoyo a las afectadas, muchas de ellas curadas gracias a que se viene insistiendo en los dos primeros puntos que he mencionado, investigación y revisiones para la detección precoz.

Estas entidades, la Asociación Española Contra el Cáncer-Cornellà, y Toca-te-les, entre otras, colaborarán porque hacerse ver y oír es la mejor manera de despertar esa conciencia, con mesas informativas y también diversos actos especiales: este fin de semana, por ejemplo, el Pink Zumba que organiza el Parc Esportiu, o la tercera edición de la exposición fotográfica del proyecto Toca-te-les, el domingo por la mañana en la plaza dels Enamorats.

Esta “Quincena Rosa” es sobre todo, un ejercicio de conciencia colectiva. Sensibilizarnos es también tomar conciencia de que no podemos dejar de lado la atención sanitaria, porque entre las muchas ramificaciones de la crisis, está poner en cuestión las pruebas diagnósticas preventivas –sesgo que afecta más a quién sólo puede acceder a la sanidad pública-, y seguir avanzando en las terapias. No, no podemos ponerlo en cuestión. Somos solidarios, pero también debemos ser firmes para defender lo que hemos conseguido.

Hacer política sin ruidos ni estridencias

Hace unas semanas  realizamos en la ciudad la II Jornada de la Alianza Cívica contra la Pobreza  en la que analizamos el panorama laboral que teníamos sobre la mesa. La conclusión a la que llegamos es que no debemos bajar la guardia, porque a pesar de que los niveles de empleo aumentan y se producen más contrataciones, los puestos de trabajo generados son más precarios y en muchos casos insuficientes para mantener una familia, con el riesgo social que ello supone y la situación de vulnerabilidad a la que se ven abocados muchos hogares.

El desempleo es un problema para el que las administraciones locales no tenemos solución, ni tampoco competencias, pero es un tema que en Cornellà nos ha preocupado siempre, y mucho más a raíz de la crisis. Por eso, una de las primeras medidas que impulsamos hace nueve años cuando pusimos en marcha el Acuerdo Social contra la Crisis, con el apoyo de entidades de la ciudad, fue poner en el orden de prioridades la generación de empleo, contando nuestros propios recursos. Desde entonces los Planes de Empleo Local han aumentado de forma progresiva con dotaciones económicas que superan el millón de euros anual, pero también hemos detectado que son necesarias iniciativas que ayuden a las familias a sustentarse a pesar de disponer de un salario.

En el ámbito de creación de empleo, hemos superado con creces los compromisos que asumimos inicialmente, con centenares de contrataciones anuales a través de los planes de ocupación, pero también con contrataciones para eventos de la ciudad o para sustituciones en el ámbito de la administración local. Manejamos unas cifras que rondan las 1.900 contrataciones en los últimos cuatro años. Son contrataciones temporales (en los Planes de Ocupación Local de 9 meses), pero que han intentado paliar situaciones de riesgo de exclusión social. Además hemos estado al lado de emprendedores, con ayudas económicas y fiscales y con servicios de asesoramiento e información.

Pero no sólo nos hemos preocupado de que las personas más vulnerables tuviesen acceso a un puesto de trabajo, también hemos puesto en marcha toda la maquinaria municipal para que las políticas sociales llegasen al corazón de los problemas, a no dejar a nadie atrás. Por eso nuestro compromiso también ha sido gestionar que las personas que se encontraban al límite de la pobreza, no traspasen esa línea roja, con ayudas  como el Plan de Mejora de Rentas Bajas o las becas comedor o la tarificación social, entre otros.

Evidentemente no hay una fórmula mágica, pero lo que si podemos afirmar es que en ningún momento nos hemos acomodado, ni paralizado, al contrario, hemos ampliado nuestra red de asistencia social y de recursos para intentar proteger y mantener la cohesión social de nuestra ciudad. Y seguiremos haciéndolo.

Parlar de la pobresa en veu alta

Divendres vam acollir al Citilab una jornada, sota el paraigua de l’Aliança Cívica contra la Pobresa a Cornellà, que va contenir essencialment una part d’anàlisi i reflexió de les realitats de precarietat que ens està deixant la sortida de la crisi econòmica, i una altra amb la presentació de projecte i exemples de bones pràctiques que tenen lloc a la nostra ciutat.

L’economista Moisés Martín va venir a confirmar, amb dades i exemples, el fet que la sortida de la crisi ha generat una nova manera d’enfocar les relacions laborals que deixen molts assalariats en el llindar de la pobresa. De fet, està en dubte el concepte d’empresa amb treballadors assalariats. És cert que es generen llocs de treball, és cert que aquesta xifra és bona, però són més precaris i un salari regularitzat difícilment pot sostenir tota una família.

En definitiva, la reflexió ens ha de servir per entendre la situació i poder plantejar eines que ens ajudin a revertir la situació, i donant per suposats només els nostres propis recursos, el de la ciutadania, entitats i municipi.

Un ajuntament pot donar la impressió de ser un bon gestor, però alhora mantenir-se distant. I això és perquè tendim a quedar-nos amb allò que és visible, les obres, la neteja de carrers, l’enllumenat... I això és important, evidentment. Però és molt important també, tota la feina invisible que hi ha a sota. L’ànima de la ciutat, l’esforç i implicació de tota la gent de la ciutat. I en aquest punt, l’Ajuntament, més enllà de la gestió, del despatx, també ha de sumar.

Vam començar a lluitar contra la crisi el 2008, quan encara es negava que aquesta existís. Vam ser el primer ajuntament d’Espanya que va reservar un fons de contingència social. I vam tirar endavant el 2009 el primer Acord Social. Hi ha una feina invisible, a sota, que és fonamental per a la convivència, que cal construir dia a dia amb fets. I no podem baixar la guàrdia. Cal parlar de pobresa, en veu alta, i hem de seguir sumant.

Garantizar los suministros básicos

Las bajas temperaturas de los últimos días nos hacen reflexionar sobre las medidas preventivas para hacerles frente y la necesidad de tener los hogares con adecuados niveles de confort, principalmente para los colectivos más vulnerables, como pueden ser las personas mayores o los niños. Es una necesidad, no un lujo, y muchas familias se pueden ver privadas de ello por temas económicos, al no poder hacer frente a las facturas de las empresas suministradoras. Esta realidad, que hemos vivido y seguimos teniendo en la ciudad, se recrudeció durante los años más intensos de la crisis y persisten en la actualidad.
Por ello, al amparo del Acuerdo Social de la ciudad, hace unos años pusimos en marcha la Oficina de Eficiencia Energética, un servicio municipal, ofrecido a partir del convenio firmado entre el Ayuntamiento de Cornellà y el Área Metropolitana de Barcelona, para impulsar acciones que nos permitiesen atender los casos de pobreza energética de la ciudad e informar y asesorar a las personas que lo necesitasen, sobre medidas para ahorrar en estos consumos.
Desde 2016 hasta ahora, la Oficina de Eficiencia Energética (ubicada en el edificio municipal de Can Mercader) ha otorgado más de 4.000 ayudas para el pago de suministros (agua, luz y gas), dando asistencia a más de 500 familias. Además se han realizado más de 300 auditorías en domicilios para informar y asesorar sobre medidas de ahorro.
Es un servicio municipal necesario y en sintonía con las necesidades reales de una ciudadanía en dificultades que tienen derecho a disfrutar de estos suministros; y nos corresponde, dentro de nuestras posibilidades, atender y ofrecer alternativas. No podemos mirar hacia otro lado.

El talent, un valor intangible

La Cornellà Humana, la de les persones. La que impulsa el nostre desenvolupament i crea xarxes comunitàries de creixement i progrés es forja cada dia, amb persones anònimes que tenen inquietuds i que amb el seu talent enriqueixen el conjunt de la societat. Per no perdre aquesta riquesa i poder compartir-la, vam crear fa un parell d’anys el projecte Cornellà Aprèn, amb la voluntat de posar en valor i donar difusió a iniciatives, que en el si de la nostra ciutat, es vinculen a l’esforç, el talent i l’aprenentatge al llarg de la vida.
Aquest projecte va donar llum a diverses iniciatives, entre elles la “Xarxa de talent”, un marc de referència per teixir una àmplia estructura de competències col•laboratives i fer visible el talent quotidià de persones que per la seva trajectòria personal i professional poden ser referents per a les generacions de joves.
Aquesta Xarxa està formada actualment per una cinquantena de persones, principalment joves i des d’ella es porten a terme xerrades i conferències amb persones de la ciutat que han destacat en el seu àmbit professional i que volen col•laborar explicant la seva experiència .
El programa compta amb el suport dels centres educatius, ampas i representants del teixit associatiu, cultural, esportiu i empresarial, i es completa amb un ‘Consell de Sèniors’ format per persones majors amb ganes de compartir les seves experiències i la seva trajectòria professional i personal, en honor de fomentar els vincles intergeneracionals.

Concienciación, acción y educación

La violencia machista afecta a las mujeres por el mero hecho de serlo. Así de duro y así de irracional. Aunque el viernes ya hice mención en el blog a los actos que llevamos a cabo en la ciudad y al manifiesto que se leyó con motivo del Día Internacional contra la Violencia Machista, quiero volver a hacer especial hincapié a este tema. Porque cada vez que una mujer o un menor mueren por esta causa, es un pequeño fracaso social, por lo menos yo así lo siento.
La violencia de género constituye un atentado contra la integridad, la dignidad y la libertad de las mujeres y todos debemos ser muy conscientes de ello, porque las leyes no servirán de mucho sin la corresponsabilidad y la implicación del conjunto de la ciudadanía, porque se trata de un mal que arremete contra la sociedad de forma indiscriminada.
Por ello son importantes las actitudes, no banalizar comentarios, no justificar, no juzgar, no trivializar. La educación en la igualdad, el respeto y la libertad de las personas debe estar latente en nuestro sistema educativo tanto en las escuelas como en el seno de las familias. Pero también es importante que esas actitudes se trasladen a los medios de comunicación, al lenguaje, a las parrillas televisivas, a las letras de canciones, a los anuncios publicitarios…No puede haber doble moral.
Es el momento de que hombres y mujeres nos posicionemos, convencidos de que no podemos ser demócratas sin ser feministas y de que las desigualdades de género, cuya más siniestra consecuencia es la violencia sobre las mujeres, afectan al corazón mismo de nuestro sistema de libertades.
Es cierto que en los últimos años algo está cambiando y parece haber una mayor conciencia social, cada vez más personas, mujeres y hombres, asumen su responsabilidad social, alzan la voz contra la violencia machista y apoyan a las víctimas. Y cada vez más mujeres, con su reacción y con el apoyo social e institucional, salen del círculo de la violencia de género. Debemos seguir trabajando: con leyes, con respeto, con atención, con recursos, con actitudes y compromiso.

No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente. Virginia Woolf.

1 any després

Aquests darrers dies, i avui en concret, es commemora el primer aniversari de l’1-O. Aquell dia a Cornellà més de deu mil persones es van voler expressar en relació a la independència en diferents espais de la ciutat. Malauradament a la nostra terra hi ha una llarga tradició de commemoracions, podríem parlar també d’altres dates, però això no ajudaria a crear un nou marc.

Des del respecte al pensament i la ideologia de cadascú, en aquell moment i en dies successius ja vaig manifestar la necessitat de que era important rebaixar la tensió política i social. Però un any més tard ens trobem en una situació estancada, amb una paràlisi institucional molt perillosa pel futur de Catalunya i amb una societat fracturada, desmotivada i preocupada.
Els dies successius es van viure situacions de gran crispació i alta tensió social, que han marcat l’agenda política dels darrers dotze mesos. Sota aquest clima, a Cornellà vam fer una declaració institucional al respecte i el 7 d’octubre entitats i institucions vam signar un manifest en defensa de la convivència, el diàleg, la negociació i el pacte.
Però en aquests mesos, no hem avançat gaire amb el cost social que això suposa. Per això reitero, i no em cansaré de fer-ho, que s’ha de fer l’esforç per buscar una solució. La resposta no és la confrontació permanent. S’ha d’imposar el seny i el sentit de responsabilitat política més enllà d’interessos partidistes i treballar tots plegats per impulsar un diàleg intel•ligent i constructiu que generi condicions que permetin avançar, i per això és fonamental, per molts obstacles que hi trobem, el respecte pels altres i per les seves opinions.

Cal seguir defensant la convivència social com a resultat pacífic de l’exercici de la pluralitat ideològica, econòmica, cultural i social, i de seguir confiant en la saviesa del temps com a gran escultor del diàleg i la intel•ligència de la calma que es necessita per construir el futur sense ruptures, perquè si no refem la convivència fracturada, el pitjor resultat serà començar a plantejar-se un escenari amb un contingut molt més dur i una expressió amb un significat més dolorós, el de la reconciliació. Més enllà de commemoracions, espero que es trobin aquests ponts que ens permetin tornar a ser una societat de progrés, pacífica i respectuosa.

Casals per a tothom

Ja fa diversos estius que hem impulsat un pla per oferir casals d’estiu amb facilitats per a què infants de famílies en situació de vulnerabilitat hi puguin participar. Tenen un doble objectiu, primer l’acolliment i integració d’aquests infants que per qüestions bàsicament econòmiques, tenen menys accés a opcions de lleure, i en casos més específics, fins i tot garantir d’aquesta manera un àpat diari, de forma més o menys paral·lela a com es fa durant el curs escolar amb les beques menjador.

Volem respondre així a una situació d’incertesa, a situacions que realment són preocupants i que ens anem trobant en el dia a dia de la ciutat. Per un cantó, incorporant-los a l’oferta normalitzada d’activitats d’estiu d’escoles, clubs i esplais i, també, amb casals específics que gràcies a la col·laboració de diverses entitats, es realitzen durant el mes d’agost, i que aquest any atendran a uns 110 nens i nenes derivats dels serveis socials municipals.

La col·laboració de les entitats, de qui hi posa equip humà i de qui hi posa finançament, cal subratllar-la. I cal subratllar també que, encara que hi hagi vacances, hi ha situacions que no en fan mai i que requereixen la nostra solidaritat. És un repte social i moral que plantegem que requeria una resposta àmplia i compromesa, i la resposta està sent excel·lent.

Te buscaré mientras viva

Este jueves estaremos de nuevo en el espacio que estrenamos el 9 de marzo para recordar a las personas desaparecidas sin causa aparente, en la calle Miranda, junto a las calles Palma de Mallorca y Mn. Joaquim Palet. Será a las 20 horas, y también presentaremos el monolito que se colocará allí para recordar y hacer un homenaje a todas las personas que se han encontrado en alguno de estos casos.

Con nosotros, también estará el periodista Paco Lobatón, que acaba de publicar el libro “Te buscaré mientras viva”, cuyos derechos de autor se destinan a la Fundación Europea por las Personas Desaparecidas QSDglobal. Un libro realizado a partir de los testimonios de familiares que han sufrido la desaparición de un ser querido, entre ellos, como es obvio, los de Cristina Bergua. En esos testimonios, los testimonios de las personas que quedan, encontramos sobre todo preguntas, preguntas que no somos capaces de responder y que nos inquietan e intranquilizan. Pero escucharlos, darles la mano, es nuestra responsabilidad, y es el esfuerzo que nos corresponde para mostrar nuestra solidaridad. Es importante, también, no ocultar esos testimonios quizá incómodos, sino reivindicarlos, darles voz como ha hecho Lobatón a lo largo de más de dos décadas para tener mejores herramientas con las que trabajar en los casos de desapariciones.

40 aniversari de Escola Virolai

Avui divendres estaré a la celebració que es fa a l’Escola Municipal d’Educació Especial Virolai, amb motiu del seu 40 aniversari.

40 anys donen per moltíssim, però donen sobretot per valorar les persones que, una per una, n’han format part, que han passat a qualsevol edat per les seves aules, cadascú amb la seva pròpia realitat i capacitat, però tots i totes, amb la forta voluntat d’aprendre i de rebre una formació integradora. I Cornellà, en el seu conjunt, la seva comunitat, els diferents consistoris, tothom, ha crescut i ha après amb l’escola, i l’escola ha enriquit el conjunt de Cornellà.

Cal que recordeu com va néixer aquesta escola, estem parlant de finals dels setanta, acabats de sortir de la dictadura. Aquell primer centre, a Can Mercader, va néixer per l’interès i l’esforç de les mateixes famílies del municipi que volien poder escolaritzar els seus fills amb diverses discapacitats. L’organització educativa era molt diferent, les mancances de la ciutat en temes educatius eren flagrants, evidentment no només pel que fa a la inclusivitat.

Aquell projecte va avançar com a Patronat, en un edifici cedit i equipat pel consistori, i més tard gestionat directament pel mateix Ajuntament, que va fer un pas endavant, i que és on estem ara. Avui, després de quatre dècades, estudiants, educadors, famílies, formen part d’un un centre de referència pel que fa a l’atenció a les necessitats educatives especials a la comarca del Baix Llobregat. Avui, és moment per felicitar-vos per tot aquest camí, per un recorregut d’esforç i d’il·lusió.

Educar i prevenir els joves

Segons dades del Ministerio de Sanidad, el 18% dels joves entre els 14 i els 18 anys fa servir internet de forma compulsiva, una dada alarmant i que ens ha de fer reflexionar sobre la informació i prevenció als nostres fills i filles en l’ús de les noves tecnologies.
Conscients d’aquesta realitat, fa quatre anys vam crear a Corn ellà un servei pioner a través del Citilab i amb el suport del CAS Fontsanta: el servei Tecnoatenció, amb el que volíem oferir als joves de la ciutat informació i eines per prevenir sobre les repercussions de l’ús inadequat de les noves tecnologies i de les xarxes socials i alertar-los de temes com les dependències als mòbils, el ciberbulling, el sexting o altres.
En aquest període hem fet tallers a escoles i instituts, s’ha fet seguiment personalitzat a famílies i joves que ho han sol•licitat, i també s’han fet xerrades de sensibilització per a mares i pares, amb la qual cosa s'han superat els 5.000 usuaris del servei. Una de les claus és que abordem el tema tant en la fase preventiva com en la fase d’intervenció en casos concrets que necessiten l’actuació de professionals com ara psicòlegs que es gestionen mitjançant el CAS Fontsanta. En els tallers formatius, els adolescents comencen a entendre com d’ exposats estan quan comparteixen -especialment a través dels telèfons mòbils- imatges, ubicacions o aficions, i la importància que cal donar a la privadesa.
Aquest servei és gratuït, i és obert a les famílies amb adolescents amb l’objectiu d’abordar aquesta problemàtica des de dos àmbits diferents: les dependències i addiccions, i les problemàtiques associades a l'assetjament tecnològic.

Posem fil a l'agulla en matèria d'habitatge

La greu crisi econòmica dels darrers anys lligada a la restricció dels crèdits, ha produït una davallada de la construcció d’habitatges qualificats. L’eclosió de noves problemàtiques i el context de canvi, juntament amb els limitats recursos per a les polítiques sectorials d’habitatge de les administracions central i autonòmica, han caracteritzat les polítiques d’habitatge dels darrers temps.
A la vegada, els ciutadans han vist com el seu poder adquisitiu baixava considerablement i la possibilitat d’optar a un habitatge de compra és, per a molts, una missió gairebé impossible, tant pels elevats preus com per tenir pocs recursos pel deteriorament del mercat laboral, així com per l’especulació i la falta d’oferta d’habitatges de lloguer a preus assequibles. És un peix que es mossega la cua.

Amb aquesta nova realitat és fa necessari un canvi de perspectiva i des del nostre àmbit, el local, volem reorientar la nostra política d’habitatge per intentar donar resposta a aquestes noves necessitats socials i perfils de ciutadans. Evidentment no hi ha solucions màgiques, però les actuacions s’han de focalitzar en aquests col•lectius, per garantir el dret a un habitatge digne a les persones i les famílies de Cornellà.

Entre els nostres objectius fonamentals: prioritzar el foment d’habitatge de lloguer social i també el protegit assequible; i per fer-ho treballarem amb el nou Operador Metropolità d’Habitatge Públic per cedir sòl en àrees de nova construcció per generar més habitatges d’aquest tipus; així mateix gestionarem amb els operadors privats opcions perquè puguin oferir habitatges assequibles protegits i també impulsarem mesures per fomentar la rehabilitació i millora del parc residencial ,entre d’altres. Mesures per poder arribar a disposar d’un parc de prop de 400 habitatges assequibles i de lloguer social.

No obstant, tot i així, cal evolucionar en la gestió del parc d’habitatges consolidat a fi de mobilitzar i rehabilitar bona part d’aquest i trobar solucions que atenguin les noves realitats.

La col•laboració amb les administracions públiques, hauria de ser també un pilar important que contribueixi a donar suport a les línies de treball que s’han assenyalat; reforçant fonamentalment a les polítiques de l'habitatge de lloguer i la rehabilitació, i l’obertura de línies de finançament suficients.

Salvar la vida a una niña de dos años

Un apunte para felicitar a la Guardia Urbana, en especial a un agente que este viernes tuvo que intervenir en una situación muy difícil que ha terminado bien.

En la calle Feliu i Codina, del Pedró, una señora salió a la calle desesperada porque una de sus nietas, de dos años, estaba a punto de ahogarse, al parecer se había atragantado con un trozo de comida. El agente le hizo las maniobras de primeros auxilios, y consiguió que volviera a respirar.

Fue un tremendo susto que afortunadamente, se quedó en eso: llegaron los servicios de emergencia, que llevaron a la niña al hospital, y ya se encuentra mejor. Un reconocimiento por su profesionalidad y pericia, una situación así es muy angustiante sólo con imaginarla.
(Veure nota de premsa)

Y añado otro detalle sobre nuestra Guardia Urbana que os interesará. Os invito a participar en la campaña que están haciendo con la finalidad de recaudar fondos para la lucha contra el cáncer infantil. Se trata de poner a la venta escudos solidarios de la Guàrdia Urbana #pelsvalents al precio de cuatro euros, y que se pueden adquirir en las dependencias de la policía local y también en otras entidades y comercios de la ciudad que se han sumado a la iniciativa.

La recaudación completa irá íntegramente a la construcción del SJD Pediàtric Càncer Center de Barcelona, que necesita una inversión de 30 millones de euros. Una vez más la solidaridad y sensibilidad puede crear grandes cosas. ¡Súmate!

Allò que no genera titulars, la política adreçada a les persones

Quant fa que la crisi econòmica ha deixat de ser titular de premsa? Qui parla de les polítiques per generar ocupació o de continuar protegint als que no la tenen? Són preguntes que em formulo, i que em donen peu a revisar el que durant l’any 2017 hem fet des de la nostra política local per ajudar a les persones i per crear llocs de treball.

Els ajuntaments no disposem de competències en temes d’ocupació, i la nostra incidència per tant està molt limitada, però dins del poc espai d’actuació que tenim, i comptant amb els nostres recursos, hem pogut posar el nostre gra de sorra en ajudar a moltes persones de la nostra ciutat. No negaré que l’economia s’està recuperant, però també és molt cert que la sortida de la crisi està generant més desigualtats, més precarietat laboral i no tothom pot fer-ho en condicions dignes.

L’atur a la nostra ciutat ha baixat considerablement en els darrers 4 anys, des de l’any 2013, ha baixat en més de 3.000 persones. L’any 2017 en concret es va reduir en 488 persones, un 9,1 % menys que el 2016. És una dada important.

Aquestes són les xifres de la ciutat, però quina incidència ha tingut la política local? Cadascú ho pot jutjar, però les dades contrastades de l’any passat, dels nostres programes, són aquestes:

• Plans d’Ocupació Locals, i contractacions temporals per substitució o diferents projectes de suport: contractació directa de 400 persones, la gran majoria només amb finançament municipal. Des del 2012, més de 1.600 persones han estat contractes amb recursos propis de l’Ajuntament.

• El programa Ocupa’m, en què l’ajuntament es compromet a assumir el salari brut mensual amb les quotes de la seguretat social durant sis mesos a les empreses que contractin un treballador durant un període mínim de sis mesos més, amb 6 ajudes atorgades aquest 2017.

• El projecte RE-INICIA: programa de suport, orientació, formació i acompanyament personalitzat adreçat a 110 persones usuàries dels serveis socials i ocupació. Ha aconseguit que 70 persones trobin feina.

• Novetat de l’any passat, el programa Llançadora d’ocupació amb Fundació Telefònica, formació per a 21 persones amb un mètode innovador, per trobar feina de forma col·laborativa amb un 76% d’inserció.

• El programa Conecta Empleo: formació digital al Citilab per a 20 joves que faran pràctiques a empreses de Telefònica. Ho hem fet amb Ajuda en Acció.

• Projecte Jove Valors: amb Fundació Catalana de l’Esplai: 50% de formació i 50% de pràctiques remunerades, amb 19 joves.

• El programa Quota 0, que ajuda a les petites empreses a crear activitat econòmica, ja que no han de pagar impostos i taxes municipals d’obres i inici de l’activitat: s'hi han acollit 10 nous emprenedors l’any 2017, i en total 80 des de l’any 2014.

• El programa de suport a l’emprenedoria, amb els serveis de suport i orientació del Centre d’Empreses: la formació, l’ajut al finançament, i l’oferta d’espais per iniciar l’activitat en els seus vivers d’empreses.

Aquests programes estan dins del marc de l’Acord Social, i alguns d’ells es realitzen en col·laboració amb diferents entitats implicades i compromeses amb la nostra ciutat.

Aquestes polítiques comporten una incidència percentuals a l’entorn del 10 % en la reducció de la taxa de l’atur, que crec que cal posar en valor, seguir consolidant aquests programes perquè segueixin contribuint a disminuir l’atur, però també engegar-ne de nous per atendre també a col•lectius vulnerables no tant visibles, però no menys preocupants, immersos dins de la precarietat laboral en què ha entrat un grup important de persones en els darrers anys.
Coneixem el repte i tenim mitjans, cal seguir treballant per beneficiar al col·lectiu de persones que necessiten el nostre suport. No genera titulars, però són intervencions que ajuden a cohesionar la nostra societat.